Inici | Mapa del web | Avís legal | Imprimir | Disseny web
 

El nostre butlletí


12 de setembre de 2013

Benvolguts amics i amigues,

Després del parèntesi de l’estiu poc abans de començar el curs escolar, al voltant de la Diada ens posem, de nou, en contacte.

Com bé sabeu, el més important de la residència son els seus residents. Per tal de preservar la seva intimitat només direm el nom de pila de cada resident. Actualment les persones residents són:

Montserrat, Carme, Teresa, Maria Concepció, Dolors, Felisa, Agnès, Teresa C., Roser, Francesc, Teresa Mar., Maria Dolors, Júlia, Maria i Daniel. Ells son l’autèntic sentit de la nostra existència. Per ells fem tot el que podem.

Fora de l’àmbit de la residència, recordant i celebrant la Diada de l’11 de setembre, ens venen a la memòria les paraules d’en Lluís Llach a “L’Estaca” on diu: “Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats? Si no ens en podem desfer mai no podrem caminar...”. També ens venen a la memòria les paraules del mateix autor, Lluís Llach, a la “Gallineta” on diu: “la gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m’esclavitza”.

A veure, amigues i amics, hi ha diferents preguntes:

1.- Actualment, l’estaca ha desaparegut?

2.- La gallineta segueix ponent ous?

1.1 Ens podem equivocar però, vist el que s’ha vist, l’estaca, no sols no ha desaparegut sinó que segueix existint tant o més forta que abans.

2.1 La gallineta segueix ponent ous. La realitat és que de cada deu ous que pon la gallineta sis es queden i quatre van fora, d’aquests quatre a voltes en retorna un, a voltes mig i a voltes cap. És normal això? No, no és normal i veurem per què:

Resulta que després d’11 anys de retard per fi el “Ministerio de Fomento” es digna a signar el contracte que permetrà donar sortida als contenidors que hi ha al port de Barcelona on hi ha la terminal de contenidors més moderna del mediterrani. En infraestructures i altres partides hi ha un deute de vuit mil milions d’euros, ara en donaran cinquanta, que és la meitat del cost, ja que l’altra meitat anirà a càrrec del mateix Port Autònom de Barcelona. Cert és que cal estar agraïts al “Ministerio” ja que val més tard que mai. Cert és que ens sabria molt greu que una infraestructura tant necessària com aquesta per generar riquesa al país s’utilitzés com moneda de canvi per dir que el Govern central s’ocupa dels problemes dels catalans, per què hi ha moltes altres infraestructures que fa anys que s’haurien d’haver fet com per exemple el desdoblament de la N-II fins a la frontera. La Unió Europea i més concretament dins de l’espai Schengen, està permesa la lliure circulació de persones i mercaderies. Es normal que s’hagin despilfarrat diners en fer aeroports i autovies on no hi ha moviment de persones i no s’hagi desdoblat la connexió amb França, es a dir amb Europa? El corredor mediterrani afavoriria les exportacions via fèrria, amb ample europeu, de les hortes de Múrcia i València, a més d’unir els principals ports. Costa molt de creure que els diferents governs i el diferents components del “Ministerio de Fomento” hagin acceptat fer infraestructures innecessàries i deixar de banda les infraestructures necessàries. En fi... costa de creure.

El poble de Catalunya, un cop més, s’ha mobilitzat per la llibertat. El govern central, també, un cop mes, tant de bò que ens equivoquem, amagarà el cap sota l’ala o, més ben dit, sota la “Constitución Española”. A veure, la “Constitución" dona cohesió als espanyols. Si el govern de la Generalitat o el Parlament de Catalunya, recolzat amb la voluntat del poble, si és que així ho desitja, fa una declaració unilateral d’independència, la “Constitución” ja no afectarà als catalans. El govern central se l’haurà de menjar amb patates, mongetes i butifarra (salchicha gorda).

Cal comentar també una cosa que creiem important. Resulta que la candidatura “Madrid 2020” va quedar eliminada a la primera votació. És el tercer cop que la candidatura de Madrid és eliminada de manera consecutiva. Senyors del Govern central, han fet una reflexió profunda? Una Seu olímpica amb projecció internacional té molts més punts davant dels membres del C.O.I. (Comité Olímpic Internacional). Madrid té molta projecció nacional, el Km. 0 es troba al centre de Madrid ja que totes les carreteres nacionals comencen a Madrid. Quina projecció internacional pot tenir Madrid si l’única via de sortida és el “Aeropuerto Internacional de Madrid Barajas”? Quina projecció internacional pot tenir si el “Ministerio de Fomento” es planteja fer un “Corredor Central” abans de fer el tant necessari “Corredor Mediterráneo” que, via València i/o Barcelona, els uneix amb França i Europa? En fi...

Senyors del Govern Central, abans de tornar a presentar una candidatura olímpica cal donar projecció internacional al país i cal fer les infraestructures necessàries per tal que així sigui amb el desdoblament de la N-II, el corredor mediterrani, l’ampliació de l’aeroport del Prat fent-lo un autèntic aeroport internacional de manera que per anar a Moscou no sigui necessari anar primer a Madrid, etc.

Catalans i catalanes ànim i endavant.

Atentament,

La direcció.

P.D.: Aquestes paraules no van en contra de ningú, van a favor del conjunt dels catalans i del conjunt dels espanyols.




17 de setembre de 2012

Benvolguts amics,

Després del parèntesi de l’estiu, iniciat ja el nou curs, ens posem en contacte per explicar-vos coses:

A la residència les coses marxen amb dificultat, la directora actual està fent una tasca que cal valorar i agrair. Hi ha dues baixes de personal i cal anar endavant com es pot.

Cal pregar per les ànimes de la Carmen Montero i del Joaquín Penella que han començat a fer camí vers la casa del Pare celestial. Cal donar la benvinguda a les noves incorporacions. El nostre desig es que es trobin com a casa i més ben ateses.

Fora de l’àmbit de la residència no deixem de recordar el sentiment de més d’un milió i mig de persones, demostrat en la gran manifestació del dia 11 de setembre de 2012. Va ser, sense dubte, un fet que no es pot deixar passar. A la manifestació hi havia més d’un milió i mig de persones. Estem segurs que moltes més persones que per diferents raons no hi van poder anar, compartien el mateix sentiment.

Anem per pams:

1. Què es pot fer?
2. Com procedir?
3. Pros i contres
4. Què hi diu Espanya?
5. Què li convé a Catalunya?

1. Què es pot fer?

Cal, seguint el camí marcat pel poble, donar la possibilitat a tots els ciutadans de manifestar la seva voluntat d’aconseguir una hisenda pròpia i un estat propi.

2. Com procedir?

Més que realitzar referèndums per a la independència, el que cal és que cada ajuntament amb l’ajut dels partits polítics que el formen convoquin consultes populars on cada ciutadà manifesti, per escrit el desig de tenir una hisenda i un estat propis. Si un ajuntament està governat per PP o Ciutadans, i no volen convocar la consulta popular, caldrà que l’ajuntament de la població veïna obri les portes als ciutadans que lliurament hi vagin per mostrar la seva voluntat.

Acabades les consultes, seguint el desig manifestat de les persones, caldrà dir al “Gobierno de España” quina ha estat aquesta voluntat i actuar en conseqüència.

3. Pros i contres

Què ens pot passar? Que deixem de ser espanyols? Això ens perjudica? No, al contrari, ens beneficia ja que no tindrem aquest espoli fiscal que ara patim i la Generalitat no haurà de fer tantes i tantes retallades. Mentre hi hagi polítics que pensin i diguin: “a estos catalanes que les den” no hi haurà res a fer.

Avantatges: Si la Generalitat recapta tots els impostos començant per les benzineres i acabant per la més petita empresa, tindrà diners per fer les infraestructures que necessita sense haver d’anar a plorar al “Ministerio de Fomento”, fins i tot, amb capital privat es pot potenciar el corredor mediterrani i donar riquesa, que bona falta fa. Sembla que això el Sr. Mariano Rajoy no ho entén o no ho vol entendre, és un problema seu i del PP i no un problema dels catalans. Pensem que hi ha hagut diners per fer aeroports als que ho hi va ningú, hi ha hagut diners per fer quilòmetres i quilòmetres de tren amb ample europeu on no hi viatja ningú i no hi ha hagut diners per fer un corredor mediterrani que hauria aportat riquesa al conjunt de l'Estat. En fi... No creieu que fa pudor de socarrim?

Està vist i demostrat que els catalans necessitem tenir les mans lliures per poder anar endavant i generar riquesa.

4. Què hi diu Espanya?

Diu que amb la Constitució a la mà som espanyols. El que no veuen o no volen veure és que si hi ha una declaració d’independència la Constitució ja no ens afecta i per tant no té cap valor.

Diran que hem de ser solidaris, molt bé i qui és solidari amb nosaltres? Eesulta que els catalans regalem a l’Estat 17.000 milions d’euros i quan es demanen 5.000 milions per a la nostra economia asfixiada, ve un president autonòmic i diu: “Catalunya pide y Extremadura paga. El dinero que pide Catalunya es un dinero de todos los españoles”. A aquest “Senyor” se li ha de dir que amb Catalunya fora d’Espanya no haurà de demanar res y Extremadura no haurà de pagar.

5. Què li convé a Catalunya?

A Catalunya li convé que tots els partits polítics i tota la ciutadania estigui més unida que mai. Si això és així, el Parlament de Catalunya ha de derogar el “Decret de Nova Planta” imposat per Felip V, un cop derogat aquest decret Catalunya recuperarà les seves llibertats i serà un punt més a favor per dotar-la d’estructures d’estat.

Quin règim pot tenir Catalunya? Més que tenir un Rei o un President d’una república, el que més li convé a Catalunya és el títol de principat. El títol de príncep el pot ostentar per dret propi el president de la Generalitat. No son necessàries dues càmeres alta i baixa, amb un sol parlament ja n’hi ha més que suficient per governar aquest principat de manera intel·ligent.

Amics i amigues ara més que mai es veu la sortida del túnel, ara més que mai es pot posar en pràctica la lletra de “la gallineta” d’en Lluís Llach, ara més que mai és el moment de donar la raó a l’avi Siset i alliberar-nos del tota l’estaca on fa ja tres-cents anys a la que estem lligats.

Ara més que mai és el moment d’anar units, tots units, polítics, moviments i totes les persones per posar en marxa uns mecanismes que ja tenim i des dels ajuntaments oferir als ciutadans, utilitzant el dret de la llibertat d’expressió la possibilitat de manifestar, per escrit, la voluntat de tenir una hisenda i un estat propis.

Si ens en sortim, que ens en sortirem, a partir de l’11 de setembre de 2014, ja no celebrarem que els nostres avantpassats van lluitar i malauradament van perdre, sinó una victòria la victòria del tots els ciutadans manifestada lliurement.

Ben cordialment,

La direcció




5 de gener de 2012

Benvolguts amics,

La nit del cinc de gener té una màgia especial, al fons del cor dels infants i no tan infants la joia és immensa. Tot i que la competència del pare Noel cada cop es fa notar més, no resta la il·lusió d’un infant quan va la cavalcada de Reis veient, en directe, als mateixos Reis vinguts de l’orient. També és immensa la joia d’un infant quan obre les joguines.

Esperem i desitgem que la humanitat no es deshumanitzi fins al punt de treure aquesta il·lusió que hi ha al cor dels infants.

El més bonic es que aquesta il·lusió no és exclusiva dels infants. Les ànimes sensibles, veient la il·lusió que hi ha als ulls d’un infant en resta corpresa i contagiada.

Tant de bo que aquest contagi il·lusionat duri tot l’any i en totes les persones.

Diuen que les persones grans son com nens, com nens amb experiència. La il·lusió de les festes no ha passat de llarg de la residència i s’hi ha quedat per a fer-hi estada.

Si us plau, com sabeu tenim places disponibles. Si coneixeu algú que necessita una residència no dubteu a donar-li les nostres dades.

Comptant amb el vostre suport, segurs que feu i fareu tot el pugueu per ajudar-nos, amb el ferm desig que els reis siguin generosos, rebeu una cordial salutació.

Ben cordialment,

La direcció




11 de novembre de 2011

Com dèiem al darrer butlletí seguim tenint quatre places disponibles. Va entrar una senyora, molt amable, però es va trobar que enyorava casa seva i ha volgut tornar-hi.

El mes de setembre només vam poder pagar la meitat de les nòmines, per sort, vam tenir dos donatius que ens van permetre pagar-ne la resta. Si coneixeu algú que necessiti una residència, no dubteu a donar-li les nostres dades.

Fora de l’àmbit de la residència podem comentar:

La bona notícia. Sens dubte que la banda terrorista ETA ha fet un pas molt important anunciant la fi de la lluita armada. Només una pregunta: amb aquest gest n’hi ha prou? Pensem que no, a la banda terrorista ETA, als seus membres, els cal encara anunciar la seva dissolució, els lliurament de les armes que encara puguin tenir i demanar perdó per les morts que han ocasionat, que no son poques. Això es el que espera el poble dels membres de la banda terrorista. Ara la banda terrorista per la via política vol lluitar per aconseguir posar fi al conflicte basc. El conflicte basc és el fet de que Euskal Herria forma part de l’estat espanyol i els bascos volen que Euskal Herria sigui un estat propi sense pertànyer a Espanya ni a França. Històricament però, Navarra te una història pròpia a voltes lligada a Euskal Herria, però no sempre. A l’enllaç dels reis catòlics, Ferran i Isabel, l’any 1469, a la península ibèrica hi ha Aragó, Castella, Navarra, Portugal i el regne de Granada, darrer reducte de l’ocupació soferta l’any 711.

Els regnes de Castella i Aragó, van quedar units pel matrimoni dels reis catòlics. Navarra, conservant els seus furs, va entrar a formar part de la nova unió política, de la que Portugal en va quedar al marge. La unió aconseguida llavors fou tan sols una unió política, ja que cada regne va seguir fent la seva.

Els membres de la banda terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna) que vol dir: País Basc i llibertat, a banda de segrestar, robar, matar, extorsionar, etc. han volgut i volen la independència total d’Euskal Herria. Hi ha però, dos temes que creiem força importants: a) no està gens mal pensat poder fer un referèndum per tal de saber què en pensa el poble basc de pertànyer a Espanya i b) l’altra tema, també molt important es saber què opina el poble navarrès de pertànyer a Euskal Herria i saber si volen o no volen formar part de l’estat espanyol.

Quan alguna comunitat parla de independència i/o autodeterminació, acudeix el partit o partits polítics de torn per recordar que, a Espanya, hi ha una carta magna anomenada “Constitución Española” que ens recorda que si abans Espanya era: “una, grande i libre” ara, és una nació indissoluble. Hem de ser espanyols tant si ens agrada com si no i als nostres documents nacionals d’identitat hi diu “España”.

Amigues i amics, sabeu que és un mal polític? Es aquell que crea un problema que el poble no té i que després no sap resoldre. Els mals polítics, en campanya electoral diuen força mentides. Hi va haver polítics que a la darrera campanya vam prometre de fer públiques les balances fiscals, essent només una promesa electoral semi-incomplerta. No es just que hi hagi comunitats que paguen molt més que altres i que sempre les mateixes comunitats es carreguin a l’esquena el pes de tota la nació. No es just que, quan una comunitat diu: volem el que es nostre, se li respongui: silenci, paga i calla o ets un insolidari fastigós. No està bé que partits polítics que es van omplir la boca que volien la independència, quan van arribar a on van arribar es van oblidar del tot d'aquest propòsit i es van posar al costat d’aquells que oprimien, fiscalment, als ciutadans de la seva pròpia comunitat.

Senyors polítics, el 20 de novembre hi ha eleccions generals. Déu nos guardi de que algun partit polític obtingui majoria absoluta.

Si el semàfor vermell per avançar cap a l’autodeterminació, concert econòmic o independència es diu “Constitución Española” cal modificar la “Constitución Española” i si això no és possible caldrà deixar la “Constitución Española” per a la resta dels espanyols i pensar en fórmules que ens permetin gestionar els nostres recursos i gestionant els nostres recursos, evitar les retallades i sortir de la dura crisi en la que estem sotmesos.

Bé, amics i amigues o amigues i amics, això és, de tot cor el que creiem.

Amb afecte,

La direcció




7 de setembre de 2011

Benvolguts amics,

Tot i que els curs encara no ha començat, ja quasi em passat el parèntesi estiuenc. A la residència les coses marxen amb molta dificultat, hi ha dues usuàries que han marxat. No han anat a la casa del Pare sinó que han anat a unes altres residències. Hem tingut una alta i dues baixes. Si coneixeu algú que necessita una residència, si us plau, doneu-li les nostres dades. Si us plau, no deixeu d’encomanar-nos. Necessitem cobrir quatre places vacants i, sense el vostre ajut no som res. Si us plau, no ens deixeu sols.

Fora de l’àmbit de la residència i fent una ullada a l’actualitat ens podem fixar en dos temes de moda:

1. El pacte PP-PSOE per modificar la constitució i resti reflectit a la carta marga, per llei, el sostre de l’endeutament
2. El castellà com a llengua vehicular a les escoles

Si pacten els partits majoritaris els altres partits no hi poden fer res, res de res. Qualsevol manifestació, per legal i justa que sigui, només molestarà a una part de la ciutadania, la que es trobarà que no pot passar per un lloc concret perquè hi ha una manifestació. I, la veritat és que d’aquesta manifestació o manifestacions poca cosa positiva en sortirà. Què cal fer doncs? Convèncer a un dels grans o a tots dos que un pacte a aquest nivell és tornar als temps de la dictadura. Un pacte PP-PSOE fa que els altres partits no hi puguin dir la seva amb els mateixos efectes que es produirien amb una dictadura.

El tema de la immersió lingüística és una tema que cal analitzar en profunditat. No és just que a causa de tres persones que han sol·licitat que el castellà sigui llengua vehicular per als seus fills, s’hagi de modificar tot el sistema educatiu. Això no té cap sentit. Alguns diran que “estamos en Espanya” és cert però també som a Catalunya i tenim la nostra història, els nostres costums, la nostra cultura i, sobre tot, la nostra llengua. Tenim tot el dret del món a fer servir el que és nostre i tenim tot el dret del món a oferir una riquesa cultural al qui ve de fora. Aquestes persones que han sol·licitat que el castellà sigui llengua vehicular per als seus fills, penso que han oblidat que son a Catalunya i han oblidat que el coneixement de més d’un idioma enriqueix la persona.

Hi ha un tema en el que Convergència i Unió ha de ser molt i molt prudent. Fixem-nos, per un moment que a les properes eleccions guanya el PP per majoria absoluta. En aquest marc quin paper hi jugarà Convergència i Unió? El PP farà el que cregui que serà millor pel conjunt d’Espanya i els interessos dels catalans... ja ho hem vist al llarg de la història.

Si el PP no guanya per majoria absoluta i necessita pactar amb nacionalistes, aquests no es poden conformar amb les escorrialles.

A Catalunya només li queda una sortida, només una i, ara per ara, no és la independència. L’única sortida que té Catalunya i a on si han d’implicar tots els partits que diuen que estimen Catalunya, es plantar-se. És a dir controlar tot els mecanismes i oficines de recaptació d’impostos i gestionar, el govern català, allò que és dels catalans. Resulta que el tribunal constitucional va retallar l’Estatut per no ser constitucional. Resulta que al país basc i Navarra estan, i per molts anys, molt millor que els catalans amb el nou estatut i encara l’han retallat.

Està vist que cap govern central és capaç de donar a Catalunya allò que és dels catalans. És trist però es així. Si el concert econòmic del país Basc i Navarra és constitucional, també ho és per Catalunya. Catalunya necessita auto gestió econòmica. Catalunya necessita tenir controlats tots, tots els organismes de recaptació d’impostos sense oblidar les benzineres i, si convé, que els mossos “ocupin” el Banc d’Espanya i controlin els diners que allà hi ha.

Segurament ens diran que som uns insolidaris, que ens importa poc o gens la nació espanyola, etc. Però a veure, es que importem gaire, els catalans, a la resta d’Espanya? Resulta que paguem i no deixem de pagar i a sobre en més d’una ocasió, ens hem de sentir insultats i menyspreats. Això no és just.

No és fàcil, ja ho sabem no és gens fàcil però ara per ara, a Catalunya no li queda més remei que plantar-se. Això el PP de Catalunya no ho veurà bé, el PSC, lligat de peus i mans al PSOE, segurament que tampoc. Els únics que poden fer un paper molt i molt important son: Convergència i Unió, Esquerra republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, si son fidels al nom s’hi haurien de llençar de cap. Els verds, més preocupats pels animalons que les persones poden lliutar pel animalons que viuen a Catalunya. Bé, amics i amigues això és el que pensem i volem compartir amb els lectors per saber si hi estan d’acord o no.

Amb afecte,

La direcció




13 de gener de 2011

Benvolgut amics,

Entrat ja el nou any ens posem, de nou, en contacte per explicar-vos coses.

A la residència hi han entrat dos homes. Ara hi ha 13a places ocupades i tres places lliures.

Vam acabar l’any, sortosament, sense deure res a ningú. Ara només necessitem vuit cents euros per pagar l’IRPF que es carregarà el dia 20 de gener.

Si coneixeu a algú que ens pugui ajudar no dubteu a donar-li les nostres dades.

Pel que fa a temes d’actualitat creiem que val la pena fixar-nos en la treva comunicada per la banda terrorista ETA. L’anunci d’una treva és, sens dubte, una bona notícia. El problema es que a hores d’ara, vist el que s’ha vist aquesta treva no te cap validesa. A veure: què vol ETA? Fer la seva “santa” voluntat i si, per aconseguir-ho, ha de matar no te miraments. Així ho ha demostrat. D’aquí a poc hi haurà eleccions municipals i, es clar, ara ETA no vol ser la dolenta de la pel·lícula. Ara toca anunciar una treva per tal de suavitzar l’ambient i aconseguir que formacions aberzales obtinguin representació municipal i si aquesta representació pot aportar beneficis a ETA, millor que millor.

No, “senyors” d’ETA, ara el vostre discurs ja no és creïble des de cap punt de vista. Sempre feu la mateixa: abans d’un període d’eleccions, anunci d’una treva. Passades les eleccions torneu a matar. En una societat plural els vostres postulats no hi encaixen. La ciutadania espera i desitja un comunicat en el que es digui que finalitza d’una vegada per totes l’ús de les armes i les extorsions als empresaris. De debò, sou pitjors que el pitjor dels dictadors. L’única dictadura que hi ha ara al país basc és la vostra. Encara voleu que les persones amb un poc de seny us donin suport directa o indirectament? En fi...

Per altra banda, comentar-vos, com ja sabeu que la pilota d’or ha estat per Lionel Messi per segon any consecutiu. Alguns diuen que és una bofetada al foot-ball espanyol. Ara bé, tothom està d’acord que, actualment, el millor jugador és el Leo Messi. Mireu: En Leo Messi fa gols i dóna assistències degol, el gol de l’Abidal a la catedral, San Mamés, fou a passada de Messi. Heu vist mai a Cristiano Ronaldo fent assistències de gol? Aquesta és la diferència, aquesta és la realitat joc d’equip, mai millor dit: joc d’equip.

Volem aprofitar l’avinentesa per felicitar al Pep Guardiola ja que les seves primeres paraules foren en català. Felicitats per mostrar a la resta del món que el català existeix i és ben viu malgrat que a alguns els hi dolgui en l’ànima. No podem renunciar al que és nostre, no podem renunciar a la nostra llengua, cultura etc. i em de felicitar al Pep de fer-nos sentir orgullosos de ser catalans.

Bé amigues i amics, molt agraïts i endavant.

Amb afecte,

La direcció




13 de desembre de 2010

Benvolguts,

Si ho recordeu la residència, en el seus inicis, fou una residència mixta. Fins i tot hi va haver matrimonis, més endavant es convertí en una residència femenina i, actualment, degut a la dificultat en omplir places torna a ser una residència mixta. Ara per ara hi ha deu dones i un home. La capacitat es de setze places això vol dir que hi ha cinc places lliures. Truquen per sol·licitar informació, però a l’hora de concretar data d’ingrés, la persona interessada s’ho repensa i no s’arriba a concretar.

Aquest any 2010 està sent molt, molt complicat. Amb tota confiança us podem dir que encara no hem acabat de pagar la paga extra de l’estiu. Ara, hem de pagar l’extra de Nadal i al gener l’IRPF i, amb els recursos actuals, serà impossible.

Un cop més acudim a vosaltres per sol·licitar ajuda. Si coneixeu algú que necessita una residència totalment familiar no dubteu a donar-li les nostres dades.

Si us plau, no ens deixeu sols. Necessitem cobrir despeses per un import total de 4.950,00 €.

La tasca social que realitzem en bé de les persones grans que hi ha acollides no és menys digna que la pròpia Marató de TV3.

Si us plau, no ens oblideu, amb vosaltres ho podem quasi tot, però sense vosaltres no podem quasi res.

Us adjuntem una butlleta per tal de que ens pugueu fer un donatiu.

Cliqueu aquí per a descarregar-vos-la.

Agraïts per tot, segurs de que no ens deixareu a l’estacada rebeu una cordial salutació.

Amb afecte,

Maria Lluïsa Puche i Pascasi
Sotsdirectora delegada




13 de setembre de 2010

Benvolguts amics,

Després del darrer editorial, després del descans estiuenc, ens posem de nou en contacte per explicar-vos coses.

A la residència les coses son força complicades. L’Anna Batlle, la Carmen Abellán, El Miquel García i la Concepción Manero, ens han deixat. Hem pregat, preguem i seguirem pregant per les seves ànimes. També hem de dir que l’Antònia Gómez ha marxat a una altra residència propera al seu domicili familiar. També cal dir que hi ha hagut una nova incorporació. El Sr. Joaquim Perella és a la residència com si fos casa seva.

Ara, per ara, tenim 11 usuaris i cinc places lliures. Si coneixeu algú que necessiti una bona residència, no dubteu a donar-li les nostres dades.

Fora de l’àmbit de la residència, fent una ullada a l’actualitat podem destacar i analitzar:

La política del govern francès amb les expulsions de gitanos romanesos. No volem dir, en cap moment, que els gitanos no siguin grans persones ni que els gitanos romanesos siguin diferents. Quants cops hem sentit a dir que bandes de romanesos han entrat a una urbanització per robar? Quants cop viatjant en metro, tren o bus, hem vist que han robat a unes persones que han quedat totalment indefenses? Creieu de debò que em de dir: pobres, roben, què hi farem, que segueixin robant qual vulguin ja que estan molt necessitats. Creieu de debò que això és normal? No, no és normal. Ningú te dret a robar. Si el govern francès vol garantir la seguretat, l’ordre i la integritat dels ciutadans, per què ha de ser tant criticat?

El comunicat d’ETA tot i ser una bona notícia és totalment insuficient. La societat basca i la societat en general espera un comunicat d’ETA en el que digui que deixa la lluita armada i deixa, d’una manera definitiva, de matar innocents culpant al govern. En una societat plural i democràtica ETA no hi te lloc. ETA no sap què és democràcia, sap amenaçar, sap fer extorsions, sap robar, sap matar, etc. això no és democràcia, això és totalitarisme i no és just.

Catalunya tot i ser una comunitat autònoma, als ulls de molts és encara una regió d’Espanya. Tant difícil és fer un regne unit ibèric amb comunitats autònomes gestionades en tot per elles mateixes? Per què costa tant de veure la multiculturalitat i diversitat de la península Ibèrica? Exhortem als polítics nacionalistes als que s’omplen la boca per dir que volen una Catalunya més forta a treballar per cercar fórmules legals que permetin que Catalunya sigui totalment sobirana i no només Catalunya sinó altres comunitats que ho desitgin. Si cal modificar la Constitució potser és moment de modificar-la, ja que, segons la Constitució, cal ser conscients de la “indisoluble unidad de la nación española”. Partint d’aquesta realitat, Catalunya ni cap altra comunitat autònoma pot anar gaire lluny. Ànims catalans, donem suport als qui siguin prou intel·ligents per aconseguir que l’esperit català sigui valorat, estimat i recolzat arreu.

Per fi el 28 de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Tothom o quasi tothom espera un canvi. Amigues i amics, desenganyem-nos, ja que si es pot tornar a editar el tri-partit, es tornarà a editar. Els d’ERC s’omplen la boca dient que volen una Catalunya més forta donant suport als qui només la volen per munyir-la al màxim. Els catalans tenim dret a decidir què volem. Demanem, sol·licitem, encoratgem a tots els partits nacionalistes, a treballar de debò per una Catalunya ben forta i ben deslligada i alliberada d’aquells que només la volen per de munyir-la i quedar-se la llet. Amigues i amics, fixem-nos en un detall el tri-partit tant preocupat per les polítiques socials i diàlegs socials, què és el primer que va fer quan va ser al govern? Va apujar l’impost indirecte gravat a la benzina per, segons van dir, ajustar el dèficit de la sanitat. Es poden fer polítiques socials munyint, encara més, als catalans? Necessitem polítics que serveixin als catalans i no polítics que es serveixin dels catalans.

Amb afecte,

La direcció




25 de març de 2010

Benvolguts amics,

Diumenge, dia 28 de febrer va tenir lloc l’assemblea general ordinària.

A la mateixa es va parlar de les dificultats que ha tingut la residència al darrer any. Durant molt de temps vam tenir tres places lliures. La capacitat és de setze places. Haver tingut tres places lliures ens ha malmès força. Cal dir que, amb l’ajut de persones que estimen molt hem anat endavant.

Us comentem que hi ha un canvi a la junta directiva, un canvi de vocal. Amb tota la il·lusió acollim i donem la benvinguda a aquest nou component de la junta.

Cal dir, fent història, que en un primer moment hi va haver hostatjats a la residència homes i dones. Més endavant hi va haver només dones i, ara, tornant als orígens hi ha un home. En aquests moments tenim una plaça lliure.

Després de l’assemblea va tenir lloc la festa amb la presència d’una tuna que la va animar. Hem de dir que les residents van estar molt contentes i, amb elles, també nosaltres.

Com bé sabeu el bé de les persones residents és el nostre motor.

Pel que fa a vida diària. què podem destacar?

Tant de bo que ens equivoquem però, si ho recordeu, quan el Barça estava a cinc punts del R. Madrid la premsa esportiva de la Capital parlava de “villarato”. Ara, potser hi haurà un “villarato” a favor de Madrid. No és just que busquin les pessigolles a En Pep Guardiola per dir una veritat ben dita. Què diu En Pep? “Arbitro, lo està empujando, ¿no ves que lo està empujando?” i què posa l’àrbitre a l’acta?: “pitas todo al revés, no te enteras de nada”. No és just tergiversar les coses, ni és just cercar problemes allà on no n’hi ha. Nosaltres diem: endavant Barça, endavant Pep.

També crec que val la pena recordar que a Roma, a l’antiga Roma hi va haver un primer triunvirat format per: Pompeu, Cras i Juli Cèsar i un segon triunvirtat format per: Marc Antoni, Octavi i Lèpid. Com bé sabeu cap dels dos triunvirats va tenir un final feliç. Som conscients que totes les comparacions son odioses però, a voltes, no podem deixar de fer un paral·lelisme entre els triunvirats i el tri-partit.

Amigues i amics, queda ben palès que, al tri-partit li costa gestionar situacions d’emergència. Davant d’una situació d’emergència cal cercar i donar solucions. La resposta del govern de culpar a les elèctriques és una resposta molt còmode i molt poc intel·ligent. Les elèctriques han d’assumir la seva responsabilitat i el govern, d’acord amb les elèctriques i els ajuntaments, garantir els subministrament elèctric als ciutadans. Si escoltem als representants del govern, aquest ha funcionat a la perfecció.

Quina ha estat la realitat? que els ciutadans s’han quedat molts dies sense llum. Aquesta és la realitat. Si us plau que ningú s’enganyi i ningú pretengui enganyar-nos. Cal dir que la ciutadania està esgotada dels models i de les maneres de fer del tri-partit, sí, aquesta és la realitat. Ens atrevim a demanar als membres del govern que estiguin per les persones. Cal preguntar-nos: si amb vuit anys el tri-partit no ha après a estar per les persones, ho aprendrà en uns mesos? (que l’intel·ligent hi pensi i ho pensi...).

Amb afecte,

La direcció




27 de gener de 2010

Benvolguts amics,

Entrat ja l’any 2010 ens posem de nou en contacte. Val a dir que no volem ser pesats però, aquest cop, l’absència ha estat, potser, massa prolongada.

Vida de la residència:

A la residència, com no podia ser de cap altra manera, hi han passat coses. Algunes usuàries han fet camí vers la casa del Pare i altres usuàries ens han deixat per anar a altres residències. Durant molt de temps hem tingut tres places lliures. Econòmicament ho hem passat molt malament. Per sort, hi ha persones que ens estimen moltíssim i en els moments més difícils ens han ajudat a anar endavant. Totes les paraules d’agraïment que podem dir resultaran curtes. Si tenim en compte que ni un sol got d’aigua quedarà sense recompensa. De ben segur que hi ha persones que ja s’estan guanyant el cel a la terra.

Als primers temps de la residència hi va haver homes i dones. Fins i tot hi vam tenir un matrimoni. Més endavant es va decidir tenir només dones. Fa uns dies que hi ha un home. Bé, potser tornem als orígens encara que amb uns anys més a sobre.

Bé amigues i amics, ens encomanen a les vostres pregàries per tal d’anar endavant amb aquesta tasca d’acollida i atenció a grans persones grans. Aprofitem per fer una crida al Departament d’Acció Social i Ciutadania per tal de que també tingui en compte les residències petites ja que aquestes fan una bona tasca social que no sempre es vol veure.

Vida diària:

Sabeu una cosa?

Si parlem amb persones del tri partit ens asseguraran que fan una tasca extraordinària i meravellosa. Si parlem amb persones de l’oposició ens diran que el tri partit no està fent tot allò que cal i hi ha coses que no fan bé.

Com a coses positives podem dir que les obres de la línia 9 del metro van endavant i quan el metro arribi a l’aeroport serà un gran què. Un gran què per als habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

A Catalunya però, hi ha altres problemes. Si ens fixem en la realitat, en la vida diària, en el viure de les persones ens adonem que el govern no ha après encara a resoldre ni gestionar fets per tal d’evitar problemes majors. Un bon exemple el tenim en la gestió de l’incendi a Horta de Sant Joan a on ha quedat ben palesa la descoordinació entre departaments.

L’altre tema del dia és la possibilitat de tenir un cementiri nuclear a Ascó. Cal entendre bé el posicionament del consistori d’Ascó, ja que tenir el cementiri nuclear suposarà una gran entrada de diners i creació de llocs de treball a tota la comarca. Cal tenir en compte que la possibilitat de que Ascó aculli el cementiri nuclear parteix dels temps en els que el Sr. José Montilla i Aguilera era ministre d’Indústria i Energia. Si resulta que el tema del cementiri nuclear a un municipi o altre municipi depen de les candidatures i del que hi digui el Ministerì, en el cas de Catalunya, per a què serveix el Parlament i per a què serveix el Govern? En fi...

Hi ha coses que costen d’entendre. Les polítiques actuals tant del govern central com del govern català sembla que vagin més encaminades a fomentar l’atur que a promoure llocs de treball. Una persona que ha acabat el període de l’atur agraeix tenir quatre-cents euros, és clar que és millor això que res. Però aquests quatre-cents euros no són una gran solució. La solució passa per fomentar la petita i mitjana empresa i fomentar llocs de treball. Si una persona treballa, tindrà un sou que són més de quatre-cents euros i, a més, pagarà els seus impostos que aniran a engrandir les arques de l’estat. Si les arques de l’estat s’omplen a bon ritme els bancs tornaran a tenir diners, les empreses seguiran endavant i hi haurà un creixement del PIB.

Cal fomentar la petita i mitjana empresa i crear llocs de treball.

Bé, amigues i amics, agraït pel vostre temps rebeu una cordial salutació.

La direcció




7 de novembre de 2008

Benvolguts amics,

Passat l’estiu, ben entrat ja el curs, ens posem, de nou, en contacte, amb vosaltres.

Aquest cop parlarem de la vida de la residència i també de la vida de cada dia. de coses que no s’acaben d’entendre.

Vida de la residència:

La llosa de les baixes, per sort ja no és tant pesada. Les baixes son sempre un problema i, a una residència petita com la nostra, son un autèntic drama econòmic. Tantes baixes, tres, en total han suposat no poder fer millores que volíem fer. La baixa més llarga ha estat del mes de novembre de l’any passat al mes de novembre d’enguany. Però no creieu que ja treballa, no. Ara ha agafat el període de vacances.

Us volem demanar un favor, si us plau, en les vostres pregàries no deixeu d’encomanar-nos. Amb la vostra ajuda i les vostres pregàries, segur que anirem endavant. Pregueu, si us plau per una resident que es troba ingressada a l’Hospital del Mar, li han de fer unes proves i, de tot cor, desitgem que tot vagi bé.

Vida diària:

Sabeu una cosa?

Hi ha coses que volem compartir amb els nostres lectors. Ens sembla perfecte que l’ajuntament potencií l’ús de la bicicleta, es més sa, més econòmic i com no, més ecològic i més silenciós. La pregunta és, una persona damunt d’una bicicleta està absenta de seguir els senyals i les normes de trànsit? És normal el poc respecte pels semàfors vermells? És normal anar amb bicicleta com si hom fos un vianant? Serveixin aquestes lletres per recomanar als ciclistes que no oblidin que son conductors i no vianants. Entenem que la majoria de cotxes i, altres vehicles els respecta poc o gens, és cert. Però, això, creiem que no els autoritza a no respectar els senyals i, el més greu es que caldrà esperar que algú mori per fer una normativa i una ordenança municipal que reguli l’ús de la bicicleta. El dia que un ciclista passant en vermell atropelli i mati a un vianant que passava en vers, llavors sí, llavors es farà la normativa. Un poc trist, no? Bé, aquest és el nostre parer. Tant de bo que estiguem equivocats.

Un tema força interessant de comentar és el de les declaracions de la Reina al seu llibre. Resulta que ens trobem en un país a on hi regna a banda dels monarques l’estat de dret i la llibertat d’expressió. És una pena que aquesta llibertat d’expressió no arribi als membres de la Corona. Cert és que els Reis Joan Carles i Sofia ho son de tots els seus súbdits ja siguin homosexuals o heterosexuals. De tota creiem que la Reina té tota la raó quan diu que una unió de persones del mateix sexe no es pot anomenar matrimoni. NO està tant equivocada i, si ens hi fixem bé, veurem que no atempta contra la dignitat de cap persona sinó d’utilitzar paraules concretes per a fets concrets. El matrimoni és la unió d’un home amb una dona per sempre.

Bé, amics i amigues, gràcies pel vostre temps i fins a la propera editorial.

Amb afecte,

La direcció




2 d'abril de 2008

Benvolguts amics,

Hem de comunicar una gran notícia. Aquesta notícia és que l’Eduard Masllorens, membre de junta i la seva consort Maria-Sierra Rodríguez, han estat, per primer cop pares, pares d’un nen que es diu Aran, que és molt eixerit. Moltes felicitats!

Pel que fa a la vida de cada dia, anem endavant amb força dificultats. Hi ha una treballadora del torn del matí que des del dia 29 de novembre està de baixa. Però, per si això fos poc, una de les persones del torn de nit, des del dia 25 de gener està també de baixa. L’altra treballadora del torn de nit, va anar la mútua per una qüestió de rodaments de cap i ha de fer uns dies de repòs. La persona encarregada de la cuina, ha tingut seriosos problemes i necessita fer repòs absolut. Per sort la sots-directora actual assumeix el seu rol i també fa suplències. Hi ha dificultats, és cert, però també hi ha la voluntat de superar aquestes dificultats i, de moment, es superen.

He pensat, si us sembla bé, per no cansar-vos explicant només coses del cada dia, que podem parlar de temes d’actualitat. Ja sabeu que a la pàgina web hi ha la manera de contactar amb nosaltres. Si no hi ha veus en contra, així ho farem.

Amb afecte,

La direcció




19 de febrer de 2007

Acta de l'Assemblea celebrada el 18 de febrer:

"A les 18:30h del dia 18 de febrer de 2007, el president, Alfons Miralles i Bellera, pren la paraula tot informant de la situació econòmica els darrer anys. L'any 2003 va ser un any molt dolç econòmicament, l’any 2004 va ser molt, molt difícil i els anys 2005 i 2006 van ser, també, força complicats. A més Benestar Social va dir que ens canalitzaria una quantitat d’ajut social i, encara no ha donat res, res de res. També es va informar de que la fins ara vice-presidenta Montserrat Cantó i Martorell feia temps que demanava la dimissió, la qual el president no acceptava, sol·licitant un poc de paciència fins a trobar a una persona successora. Finalment aquesta persona ha estat Mn. Josep Maria Martí que ha acceptat el càrrec de vice-president.

Es va parlar de la possibilitat d’adequar un lloc al Santíssim. Això implica posar la bugaderia al bany gran i, a on hi ha actualment la bugaderia, posar-hi el Santíssim. També es va informar sobre les demandes interposades per una persona treballadora que, de moment, ja n’ha posat tres. Es va aprovar per unanimitat la incorporació de nous membres de junta que són: Eduard Masllorens, Josep Muñoz i Jordi Juan com a vocals. També es va aprovar per unanimitat autoritzar al president Alfons Miralles i Bellera, representant legal de l'entitat a presentar al Departament d'Acció Social i Ciutadania la sol·licitud per a la concessió de subvencions anuals i pluriennals a entitats per la manteniment de programes de serveis socials. Es va parlar sobre la gestió del dia a dia que recau en la persona de la sots-directora delegada.

Sense cap més punt a tractar es va tancar la sessió a les 19:15h."




21 de gener de 2007

Benvolguts amics,

Des de l’últim butlletí han passat coses. Vam rebre una carta de Benestar Social per dir-nos que a la darrera reunió havien pres la decisió de revocar l’acta pel que deixàvem de ser centre col·laborador.

Nosaltres vam fer un escrit agraint-los la decisió i els vam dir que, amb esperit d’autèntica col·laboració, ja havíem fet unes millores que ens demanaven, concretament, el tema de la bugaderia. Si en un primer moment vam fer servir un cubell hermètic, ara ja no cal cubell. La roba ja no passa per la cuina. Hi ha una porta al rebedor que connecta amb la bugaderia.

També hem de dir que ens ha escrit una usuària que ara és a una residència de Lleida, que ens estima molt i voldria tornar a viure a casa nostra. Ara per ara tenim ocupació plena però tant bon punt hi hagi una plaça lliure serà la primera persona a qui li oferirem.

L’any 2006 ha estat un any econòmicament complicat. Per sort no han mancat donatius extraordinaris que ens han ajudat a fer millores. També cal dir que el dia 11 d’abril, una treballadora es va posar de baixa. Aquesta baixa en ha fet molt, molt de mal, ha durant fins a ben entrat el mes de gener en que ha passat a situació de suspensió de contracte per risc d’embaràs (li desitgem un bon embaràs).

Cal fer una menció especial per a Mn. Albert Taulé, rector de la Parròquia de Santa Maria del Mar, que està malalt, afectat d’una forta, molt forta infecció. Últimament ha presidit les darreres assemblees. Esperem i desitgem que, un cop refet, si aquesta és la voluntat de Déu, pugui presidir la propera assemblea del mes de febrer.

Recordem i ens encomanem a aquelles persones que han fet camí vers la casa del Pare i, de tot cor, donem la benvinguda a les noves incorporacions. Esperem i desitgem, que, si és possible, es trobin tant bé com si fossin a casa seva.

Bé, amigues i amics, moltes. Perdó, no moltes, moltíssimes gràcies per la vostra estimació i ajuda.

Amb afecte,

La direcció




15 de desembre de 2006

Benvolguts amics,

De tot cor us desitgem, tots plegats, un Sant Nadal i molt venturós any 2007. Infinites gràcies per l'amor que ens teniu i ho demostreu.

Amb afecte,

La direcció




9 de novembre de 2006

Benvolguts amics,

A la vida hi ha coses sorprenents, m'explico: resulta que hi ha una nova usuària però no només això, si no que aquesta nova usuària va conèixer a un dels puntals que va donar suport a la residència com fou Mn. Josep Cucurull i Serra (a.c.s.), llavors rector de la parroquial basílica de Santa Maria del Mar. Mn. Josep li va dir: hauries de fer una feina per aquesta residència que s'ha d'obrir i, qui sap si amb el temps tu mateixa, el dia de demà en gaudiràs. I, resulta que foren paraules profètiques doncs el destí ha previst i fet que, aquesta persona, sigui la última incorporació de la casa. De tot cor li donem la benvinguda i li desitgem una llarga i estada a casa nostra.

Jo no vull ser pesat, però ja sabeu que hem de comprar un carret oruga que costa 5.510€ i, ara per ara no tenim. Si us plau, necessitem que col·laboreu amb el pare Noel i/o amb els reis de l’orient per tal que ens duguin el carret oruga. Podeu fer el vostre donatiu a qualsevol oficina de "la Caixa", podeu lliurar un gir postal o, si ho preferiu, lliurant un xec. Ja sabeu que no hi ha donatiu petit.

De debò, estarem agraïts tota la vida i cinc anys més.

Ja sabeu que, amb el vostre ajut, ens en sortim, ara i sempre.

Amb afecte,

La direcció




26 d'octubre de 2006

Benvolguts amics,

Edifici del carrer Trafalgar, 39 Aquesta setmana segurament hem rebut una inspiració diferent doncs, creiem que per fi hem resolt un tema del que crèiem que no hi havia solució possible: el de la mobilitat. Resulta que, com sabeu, l'entrada consta de set graons de marbre, d'un estil totalment modernista (moviment que viu la classe social adinerada a la segona meitat del segle XVIII) i, per tant, està protegida per les lleis i ordenances municipals de protecció dels bens històrics i culturals de la ciutat, amb el que no podem millorar l'accessibilitat mitjançant cap tipus d'obres. Per altra banda, Benestar Social ens diu que hem de seguir en tot i per tot les normatives amb el que ens hem d'adaptar i complir la Llei de supressió de barreres arquitectòniques. És a dir, un bon conflicte de lleis.

Però, resulta que si tot va bé, tindrem la solució definitiva. Sabeu quina és? Voleu saber quina és? Si? Doncs, ara us la explico. La solució passa per comprar un carro oruga que permetrà, d'una banda complir la llei de supressió de barreres arquitectòniques i les normatives indicades per Benestar Social i, per altre, no malmetre en res i per a res l'entrada modernista, acomplint en tot les ordenances municipals de protecció dels bens històrics i culturals de la ciutat.

El preu d'aquest carro oruga és de: 4.750€ + I.V.A. (760€) = 5.510€ en total

Cliqueu aquí per a veure com funciona

Necessitem ànimes caritatives que ens ajudin a pagar-lo. Ens hi ajudareu, si us plau? Ja sabeu que no existeix donatiu petit (el donatiu més petit que consta a l'evangeli, va ser el més gran).

Estariem molt agraïts si volguéssiu col·laborar amb els reis de l’orient o el pare noel, per a fer un gran bé a unes grans persones grans. Si podeu i voleu ajudar-nos, feu, si us plau, el vostre donatiu a qualsevol oficina de "La Caixa" al compte corrent següent:


2100 - 0681 - 01 - 0200194299

A banda, hem de dir que una usuària de qui, per respecte, no direm el nom ens deixa. Bé, ens deixa físicament, ja que va a una altra residència però, estic segur que, per molt temps, seguirà estant entre nosaltres i dubto si ens arribarà a deixar mai. Fa molts anys que és a la casa i, lliurament, ha pres la decisió d'anar a una altra residència. L'altre dia, quan m'ho va comunicar li vaig dir que si ella a casa nostra era feliç, jo ja estava content i si a fora de casa nostra es acollida i estimada, jo també estic content. Sempre dic que el més important és el bé de les persones usuàries. Aquesta és la primera i última finalitat.

Bé, amigues i amics, de tot cor gràcies per la vostra estimació. Només dir-vos que, ara per ara, hi ha una plaça lliure. Si coneixeu alguna persona que necessiti una residència ens la podeu adreçar.

Amb el vostre ajut, ens en sortim. Amb afecte,

La direcció




5 d'octubre de 2006

Benvolguts amics,

A primers de curs, ens posem de nou en contacte per informar-vos sobre el dia a dia de la residéncia. Hem de comunicar una mala notícia, i és que una usuària ha marxat definitivament, ha fet l'últim viatge, el seu nom era Maria Lluisa, preguem a Déu per la seva ànima. També tenim una bona notícia i es que hi ha una nova usuària que es diu Anna. Esperem que sigui feliç, que s'hi trobi com a casa o pot-ser fins i tot millor i que Déu li concedeixi encara molts anys de vida.

Si tot va bé el dia nou d'aquest més hi haurà una nova incorporació i ja tindrem totes les places ocupades. Ara per ara, encara manca cobrir una plaça.

Ja sabeu que tots els engranatges que mouen la maquinària de la residencia, tots, van encaminats al bé integral de les persones usuàries. Totes les decisions que es prenen, es prenen pensant en el bé comúi, sobretot, en el bé de les persones usuàries, úniques protagonistes del nostre treball i la nostra exixtència.

Amb afecte,

La direcció




3 d'agost de 2006

Benvolguts amics,

En primer lloc, vull donar, de tot cor, les gràcies a la persona que fins ara ha gestionat la web. Si vam començar a tenir web va ser gràcies al seu treball desinteressat. Però, ja se sap, l'obligació està per damunt de la devoció i ara, aquesta persona a mes del seu treball s'ha d'ocupar juntament amb la seva esposa de dues filles. Amb el cor a la mà et dic estimat amic, moltes gràcies pel teu treball, per la teva dedicació i per la teva estimació.

També vull agrair a les persones que s'incorporen la seva estimació i bona disposició. La residència te vint i sis anys d'antiguitat i, us poc ben assegurar que en aquests anys la providència sempre ha actuat. També vull agrair d'una manera molt especial el suport i ajuda d'unes persones molt estimades. Sense elles la nostra tasca hauria estat del tot impossible.

Treballem per servir a grans PERSONES grans, aquesta és la síntesi de la nostra tasca. Les grans protagonistes del nostre treball son les usuàries. Son elles les que donen sentit a la nostra existència.

Bé, amics i amigues, no us vull cansar més. La setmana vinent parlarem del dia a dia de la residència.

Amb afecte,

Alfons Miralles i Bellera
President

Residència Prudenci Miralles per a ancians
Trafalgar, 39, 5è | 08010 Barcelona
Telèfon: 93 268 18 67 | Fax: 93 268 43 56